Festival de Teatre, el gran dia!
El gran dia havia arribat. Nervis a flor de pell i totes les ganes del món de sortir al gran escenari del Teatre de l’Ateneu d’Igualada. Havien sigut moltes setmanes d’assaig i de preparació. Molts dies d’estudi i de deixar volar la imaginació pensant com podien anar disfressats.
Els més petits es transformarien en animalets arribats d’arreu, interpretant la peça “La festa dels animals”.
Ells no entenien gaire què era allò de pujar a un escenari fosc. Sabien que els pares i les mares els estarien observant i que ho havien de fer igual de bé que els dimarts a l’escola. Van ser uns valents i unes valentes. Cadascú amb la seva disfressa i el seu somriure van sortir a l’escenari a gaudir i passar-s’ho d’allò més bé.
Tot seguit, van aparèixer a l’escenari princeses, cavallers, bruixes, fades, dimonis i alguna gateta presumida. Els nens i nenes de 1r, 2n i 3r interpretaven “El bosc encantant”.
Va ser tota una demostració d’entusiasme i vitalitat. No passava res si ens despistàvem amb el text o un collaret es quedava enganxat i no sortia. El més important era estar sobre l’escenari, demostrar que la vergonya va desaparèixer fa molt temps i que els riures surten amb facilitat si el que s’està fent es fa amb alegria.
Finalment els veterans de l’escola sortien a actuar. Els infants de 4t, 5è i 6è van interpretar una peça de creació pròpia: “Un llibre i dos mons”.
Els nervis dels assajos estaven presents. Ells si sabien què vol dir sortir a l’escenari i exposar tot allò treballat davant de tota la família i amics. Malgrat el neguit, van superar totes les seves pors i ràpid es van ficar el públic a la butxaca.
Les aventures de la Paula i la Marta van captivar el públic des del primer minut i l’energia del malvat SúperLlampegat no va passar desapercebuda. Cada persona del públic va empatitzar amb la família de Camaleomans, desitjant que al final es poguessin retrobar.
Només podem felicitar a aquests artistes i donar-li les gràcies pel seu compromís i per posar tot l’entusiasme del món en aquesta obra de teatre tant especial.
El teatre ens fa viure. Ens fa viure noves vides, ens permet ficar-nos a la pell d’altres personatges, sentir com ells i pensar com ells. Però el més important de tot és que ens permet créixer, ens ajuda a perdre la vergonya i a superar-nos. Ens ensenya a treballar en equip i a pensar en comú i deixar l’individual a un cantó. Ens dóna vida. I és que la vida no deixa de ser una gran obra de teatre.
8 de maig, Igualada, Ramon Castelltort
